La flora del Parc de Port Comte és constituïda de diverses centenars d’espècies, algunes de les quals autòctones i de prioritària importància. La flora del Parc és típicament mediterrànea.

Per exemple no hi són espècies caducifòlies hinvernals, ma hi són algunes caducifòlies estives, com Euphorbia dendroides i Anagyris foetida. En lo territori del Parc són assai difuses les espècies que se defenen de l’ariditat reduint lo propi cicle vital a més poc d’un any o aquelles perennes que assumeixen un portament entipit i a forma de coixí.

Entre les espècies arbustives són assai comuns la quessa i la palma nana, mentres és de gran interés la presència, en la part terminal de la península de Cap de Caça, de la principal populació sarda de vulnerària barba-Jovis (Anthyllis barba-jovis). Però la component més original de la flora del Parc és constituïda de les espècies endèmiques. Entre aqueixes hi és una espècie, Anchusa sardoa, que, en tot lo món, viu exclusivament a dins del parc de Port Comte, a damunt de l’arena de l’homònim golf.

Altres espècies, com la Centaurea horrida, tenen a dins del Parc una porció significativa del propi areal. En lo territori del Parc se reprodueixen tres espècies d’amfibis, onze espècies de rèptils, setanta-cinc espècies de mamífers. Los pardals són la categoria sistèmica més representativa. Entre les espècies que fan lo niu, assumeixen gran importància aquelles presents en les parets de roca a precipici de la costa i en les petites ísoles com la Papèngola, la Gaürra i la Birriquela, l’Andó, lo Punturju, lo Falc pelegrí (en la península de Cap de Caça és present una de les colònies més numeroses) i aquelles de les zones hùmides com lo Cabussó major i el Gall de la Fotja.

Entre els mamífers són de gran importància les populacions de Quiròpters i algunes espècies introduïdes en lo promontori de Cap de Caça en los anys’70 com lo Cavall de la Giara, lo Molendo Sard i el Molendo blanc de l’Asinara que constitueixen avui populacions selvàtiques i el Dàino. Als anys ’50 del sècul passat s’és registrada l’extinció del territori del Parc del Falc pescador, únic pardal predador que s’alimenta exclusivament de peix, ma actualment no hi són projectes per fer en modo que torni a se reproduir en aqueix lloc.

Llong les parets de roca se poden observar imponents formacions d’àligues calcàries (Lithophyllum byssoides) que formen vers i propis marxapeus que arriben també a 3 metros de llargària, entre els més extesos al món. Lo fondal de Port Comte és dominat de vastes prateries de Posidonia oceanica. Aqueixes prateries són l’hàbitat ideal per tantes espècies de peixos i crustacis.

A dins de l’Àrea Marina Protegida Cap de Caça - Ísola Plana és estada creada una zona “A” específica de respecte absolut per preservar la “Gruta del Corall”, on, excepcionalment a 13 metros de profunditat, a damunt del sostre i en tota la zona circumstant és present una colònia de corall vermell superficial assai extesa.

Descarrega la Mapa Avifauna