La vil·la romana de Santa Imbénia és una vil·la marítima, utilitzada dels romans com a lloc de repòs i “vacances”. Aquest tipo de residència, se troba en tot lo Mediterrani i era un lloc de gran elegància i luxe; freqüentment, a la part principal s’acostava una part “rústica”, destinada a la producció agrícola, amb activitats col·legades, com la producció de ceràmica i pel transport de productes, instruments de treball, etc.

La vil·la de Santa Imbénia, construïda entre la fi del I sècul a.C. i principi II del sècul d.C., amb diverses modifiques, és estada utilitzada fins al IV sècul d.C. La continuïtat de la vida en aquestos llocs, és una característica interessant, que denota la vitalitat d'aqueix territori per almanco quatre sèculs. 

La vil·la teniva dos plans, terme, una zona amb vista panoràmica de la marina, sales per menjars, sales per reposar i zones de servici. Hi havia, també, una gran superfície dedicada a la producció. Molt probablement, també hi havien dipòsits de la marina per peixos, segons una tradició assai difusa de les vil·les al costat de la marina de les zones del Lazio i la de Campània. La vil·la era particularment rica i construïda amb marbre que arribaven de tot lo Mediterrani, Àsia Menor, Egipte, Grècia, Itàlia; los estucs són de gran valor, i el sostre, en particular, té una tècnica assai refinada, amb rares decoracions octogonals.

Una bona part avui és visible gràcies a les campanyes d’excavo i als retrobaments en la zona panoràmica de l’àrea del duenyo de la casa. Lo segon pla, crol·lant, ha protegit lo pla inferior, conservant sales amb restos d'estucs de pregi (avui conservats al Museu Arqueològic de la ciutat de l'Alguer, però visibles també en calqui paret), marbre, paviments de mosaic. Són estades individuades les àrees termals que donaven a la vil·la la característica d'una residència de gran qualitat, i algunes posentos probablement destinades al repòs i lectura, així com una sala destinada a menjar. Aquestes posentos eren directament col·legades a la marina, a pocs metro de distancia; això serviva per favorir la ventilació, i per gosar d'una vista extraordinària. La part rústica encara no és estada excavada, però és estada parcialment identificada.

Tot fa pensar que la vil·la sigui estada construïda d’una persona rica i que feva part de l'aristocràcia del govern, un senador o un alt funcionari, o també el governador de la província. De fet, se procurar materials de pregi, com marbres, que eren de propietat de l'emperador, fer-los transportar, trobar maestrança experta, implicava diferents coneixences que podiven facilitar aquestes operacions. Se pot diure que segurament la fundació de la colònia romana de Turris Libisonis (Porto Torres) ha modificat profundament l'estructura d'aquesta part de la Sardenya; lo port, la presència de colons ciutadans romans propietaris de les terres a ellos assignades;  la proximitat de les minieres, tot ha contribuït a fer atractiva la construcció d'una residència per un ric romà, però també productiva.